Logopèdia en l'atenció a la veu cantada (semi)professional infantil i muda vocal.

2/2

LA MUDA VOCAL

El canvi de veu o muda vocal és el procés fisiològic normal propi de la pubertat pel qual la veu dels nens i nenes passa de la veu infantil a la veu adulta.

Durant aquest procés, que pot durar de 8 mesos a 4 anys, s’observen els següents canvis:

 

Canvis en relació a les estructures fonatòries:

  • A nivell ressonancial: el creixement físic global implica també el descens de la posició de la laringe en repòs, augmentant la longitud del tracte ressonant, i el creixement de les estructures relacionades amb la ressonància vocal, modificant-ne també els espais.
  • A nivell laringi: augmenta la mida del cartílag tiroides (en nois aquest augment és del 66% i en noies del 24%), que a més també presenta una major angulació de la prominència anterior, la nou del coll, molt més tancada en nois que en noies.
  • A nivell de plecs vocals: diferenciació de les fibres del lligament vocal i augment de fibres musculars del tipus I, que permeten fonacions més llargues i continues i amb modificacions de freqüència. Els plecs vocals també presenten un augment important de la seva longitud, especialment en els nois, que es correlaciona amb l’augment de tamany del cartílag tiroides.

Canvis en relació a les característiques vocals:

Com veiem, els canvis estructurals són més pronunciats en els nois que en les noies; és per això que el canvi de veu també és més pronunciat en ells.

  • Modificació de la freqüència fonamental (el to mitjà en veu parlada espontània): en nens, la F0 o freqüència fonamental està al voltant del Mi3 (330Hz), en la veu femenina adulta al voltant del La2 (220Hz) i en la veu masculina adulta al voltant del Do2 (130Hz). 
  • Modificació de l’extensió vocal: en aquest cas el que canvia no és tant l’extensió total, sinó l’alçada tonal de l’extensió. El procés maduració de la veu cap a la veu adulta implica també que, especialment en cantants, s’anirà definint quin és el seu registre de veu. De més a menys agut, en les dones parlem de  soprà - mezzosoprà - contralt, i en els homes de tenor - baríton - baix.

 

 

ESTADIS DE LA MUDA VOCAL MASCULINA:

IMPLICACIONS EN EL CANT I EN LA REHABILITACIÓ VOCAL

 

La majoria d’estudis i publicacions sobre la muda vocal se centren en la població masculina, que és la que presenta més diferències entre la veu infantil i la adulta i, per tant, la que experimenta més canvis al llarg d’aquest procés.

 

El primer que cal tenir clar és que, tant en nens cantants professionals com en nens no-cantants, la muda vocal és un període caracteritzat per la inestabilitat vocal. La musculatura laringeal, durant aquest període d’intens creixement, ha de readaptar-se contínuament i aprendre a funcionar de noves maneres més eficients i adequades per a la nova veu, provocant sovint canvis involuntaris de mecanisme (els famosos galls).

En general, doncs, les seves veus es tornen menys previsibles durant el període vital emocional i socialment més vulnerable, l’adolescència. En Llorenç Castelló, director del cor de l’Escolania de Montserrat, té molt clara la influència de la pròpia gestió emocional en la muda vocal i explica que és habitual que els nois experimentin un període de certa frustració en relació a la seva veu, per això des de l’Escolania es promou una especial cura dels nois en aquesta fase inevitable de l’evolució vocal tant a nivell vocal com en l’acompanyament emocional. La Montserrat Casas, cap d’estudis musicals i professora de veu d’aquests nois també en destaca la frustració, sobretot pel fet de durant aquest període es veuen amb la necessitat de cantar sense poder-ho fer bé i que la veu no els respon com ells voldrien.

En aquest sentit, cal entendre que els nois en muda vocal no perden les seves facultats vocals, sinó que és un període transitori al que cal adaptar-se i sobretot, no deixar de cantar.

Per a fer-ho de manera sana i evitar problemes de veu es recomana seguir la pauta definida per Cooksey (1977), que estableix els estadis vocals propis de la muda de veu, i animar als nois a cantar habitualment dins el rang vocal còmode més greu possible.

 

El model Cooksey es basa en la freqüència fonamental de la veu parlada (a la imatge, corresponent a la nota marcada amb una creu), en funció de la qual es defineix en quin estadi de la muda vocal es troba el noi. A partir d’aquí s’estableix quin és el seu rang vocal més còmode i sa (notes en color negre) i el rang vocal ampliat o extensió vocal (notes en color blanc).

Els professors de cant, doncs, han de comprovar periòdicament la freqüència fonamental dels nois en muda vocal per poder adaptar el repertori o, en tot cas, per a ubicar-los en una corda el més adequada possible dins el cor.

Model Cooksey sobre l’evolució de la veu adolescent masculina. (extret de https://jenevorawilliams.com/ Which Sung Pitch Range is Best for Boys during Voice Change?)

Aquests estadis, com ja sabem, no depenen de l’edat cronològica del noi, sinó del propi desenvolupament físic que comporta la pubertat i per tant no podem establir una edat fixa per a l’inici i final de la muda vocal. Ara bé, de forma general s’estableix que la muda vocal sol iniciar-se al voltant dels 12 anys i mig i que la fase més activa de la muda és cap als 14 anys. Aquesta fase sol durar uns 13 mesos i generalment coincideix amb l’aparició del falset. La fase d’estabilització de la veu, com a part final de la muda vocal, és entre els 15 i els 18 anys i, en general, el canvi de veu pot durar de 8 mesos a 4 anys, sent el més habitual un procés d’uns 2 anys.

 

El primer síntoma que es detecta fàcilment en nens cantants és la pèrdua d’extensió vocal a les notes més agudes de l’extensió. En aquest moment és important que els professors de cant ho puguin identificar i no confondre aquesta pèrdua fisiològica dels aguts amb una mala tècnica o disfonia puntual.

El falset

Aquest tipus de veu, que col·loquialment la definim com la veu cantada masculina més aguda, comença a aparèixer a l’estadi II de Cooksey.  Els nois a partir d’aquest estadi poden començar a entrenar la seva veu per a mantenir durant un cert temps el registre agut propi de les veus més infantils, tot i que en veu de falset. Ara bé, per a fer-ho de manera sana cal tenir en compte dues premisses bàsiques:

  • cal evitar que el falset es mantingui com la veu cantada habitual. La majoria d’estudis sobre el tema evidencien que per mantenir la salut vocal i permetre un òptim desenvolupament de la seva veu parlada i cantada és indispensable que els nois cantin majoritàriament dins el rang vocal greu més còmode possible i utilitzar el falset només de manera puntual.
  • no tots els nois són capaços de trobar i desenvolupar el falset de manera natural (normalment, per imitació). Casas, des de la seva experiència professional, explica el que també objectiven les publicacions sobre el tema: en alguns casos, i de forma totalment inconscient, els nois intenten mantenir el mecanisme vocal infantil a la part alta de l’extensió, provocant a la llarga moltes dificultats o fins i tot impossibilitar l’aparició del falset.

Com a logopedes, hem de tenir clar que aquests casos són els que més probablement ens arribaran a consulta referents a la muda vocal (deixant de banda les puberfonies).  El manteniment del mecanisme vocal infantil al registre agut en uns plecs vocals en ple creixement, suposa un esforç extra per a mantenir el tancament glòtic en aquestes notes. Aquest esforç, tot i que temporalment pot donar un rendiment acústic acceptable gràcies a la flexibilitat dels cartílags laringeals, a la llarga és insostenible i provoca, a més de disconfort vocal, una major possibilitat d’abandonament del cant professional.

En aquests casos cal, en primer lloc, seguir les recomanacions establertes sobre la muda vocal i fer-los cantar, majoritàriament, al registre còmode més greu. A més, caldrà fer un treball sobre la veu cantada per a reduir l’esforç associat als aguts, que segurament al principi no serà fàcil per la por del noi a perdre el control vocal però que a la llarga pot donar molts bons resultats si aconseguim superar aquesta primera resistència.

LA LOGOPÈDIA A L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT.

L’Escolania de Montserrat és un dels dos centres educatius de Catalunya que integra els ensenyaments bàsics i artístics. Està dirigit ap a nois de 9 a 14 anys i é com a centre vertebrador el Cor de l’Escolania format pels mateixos alumnes, els escolans.

Conscients de la importància de cuidar la veus dels nois, ja fa anys que col·laboren amb la metgessa foniatra Dra. Casanova, amb revisions periòdiques de la salut vocal dels infants i xerrades sobre educació de la veu. Des de fa uns mesos, a més, m’hi he integrat com a logopeda especialista en veu cantada i faig un treball directe amb els nois del centre que requereixen atenció logopèdica.

Durant aquest temps, tant el director del cor, en Llorenç Castelló, com la cap d’estudis musicals i professora de veu, Montserrat Casas, han percebut una major consciència per part de tots els escolans de la necessitat de cuidar la seva veu  tant dins com fora dels assajos i classes de veu, a més de contar amb més eines i recursos per a gestionar les seves veus. Castelló destaca, també, que el fet de tenir dues vessants complementàries de la veu per treballar, una tècnica-interpretativa i una altra científica-mèdica, els dóna més sentit al que fan. En la part preventiva, expliquen, poder reconduir a temps els possibles mals hàbits vocals evita problemes més greus que dificultarien la pràctica del cant.

 

Per part meva, el contacte directe i constant amb els professors de cant, d’instrument (en el cas d’instruments de vent) i amb el director del cor ha estat un salt qualitatiu important en les rehabilitacions vocals, ja que em permet saber en tot moment quines són les seves preocupacions per la veu de cada infant i, alhora, transmetre les indicacions més adequades a tenir en compte a les classes de veu, repertori i assajos.

Aquesta comunicació bidireccional, a més de nutrir-nos com a professionals, repercuteix directament en la millora de la salut vocals dels infants ja que tots els professionals implicats remem en la mateixa direcció.

 

L’abordatge logopèdic de les sessions amb els escolans es fa de manera individual, en sessions de 30 o 45 minuts depenent del noi, dins el recinte de l’Escolania. Com he explicat anteriorment, treballem sobre les necessitats específiques de cada noi tant en la veu cantada com en la veu parlada i, si fa falta també en el crit i la veu projectada. L’exigència vocal dels escolans és alta i per això, tot i que les tècniques rehabilitadores són bastants similars a les que es poden aplicar en infants no cantants, cal ser molt més detallista i precisa en els objectius i els exercicis proposats.

Ara bé, continuen sent infants, i gran part de l’èxit rehabilitador recau, també, en saber integrar els coneixements tècnics en un ambient distès, segur i plaent per a ells, on puguin retrobar-se amb la seva veu i el cant amb la major confiança possible.

 

 

Agraeixo especialment la col·laboració generosa d’en Llorenç Castelló (director del Cor de l’Escolania de Montserrat), de la Montserrat Casas, Rat (cap d’estudis musicals i professora de veu de l’Escolania de Montserrat) i de tots els escolans de l’Escolania.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES: 

  • Ashley, M. (2018). Beautiful Swansongs of English Cathedral Music: Adolescence and the Boy “Treble” Voice. Journal of Singing 75(2) 
  • British Nutrittion Foundation (2018). Hydration for children https://archive.nutrition.org.uk 
  • Clarós, P., Porebska, I., Clarós, A. (2019) Association between the development of pediatric voice disorders and singing in children’s choir. JAMA Otolaryngology, Head & Neck Surgery; 145(5):445-451
  • Feer, P., Elorriaga, A. (2013). La muda de la voz en los varones adolescentes: Implicaciones y consecuencias para el canto y la música coral escolar. Revista Internacional de Educación Musical 1(1): 14-22
  • García López, I.(coord) (2018) Evaluación del paciente con disfonía. Sociedad española de otorrinolaringología y cirugía de cabeza y cuello. 
  • Gonzalez, L (2011) Activitats per la millora de la veu dels infants amb deficiència autidiva. II Jornades ACP Creda
  • Vila, J.M (2009) Guía de intervención logopédica en la disfonía infantil. Ed. Síntesis. 
  • Williams, J. (2020) Boys Changing Voices. National Association of Teachers of Singing (NATS). Youtube: https://youtu.be/mLSlMvggavA
  • Williams, J., Welch, G.F., Howard, D.M (2020). Which Sung Pitch Range is Best for Boys during Voice Change? Journal of Voice. 35 (4):581-588

Un resum d'aquest article va ser publicat a la revista del Col·legi de Logopedes de Catalunya a l'abril del 2023.

LEER PARTE 1/2 VOZ CANTADA INFANTIL